Els desfibril·ladors, uns grans salvadors

• El jugador Miguel García va poder salvar la vida gràcies a un d'aquests aparells
• Les malalties cardíaques són la primera causa de mort a Espanya

Les malalties cardíaques són la primera causa de mort al món, i també al nostre país, on cada hora moren tretze persones per problemes del cor.

Encara que els seus hàbits són saludables, els esportistes tampoc estan lliures de sofrir una parada cardiorrespiratòria i és que, desgraciadament, molts han estat els atletes que han perdut la vida mentre realitzaven alguna activitat física.

Antonio Porta o Dani Jarque -aquest últim es trobava a l'hotel de concentració quan la va sofrir-, són alguns d'aquests exemples. Afortunadament, hi ha uns altres, com Miguel Ángel García Tebar, que van sobreviure per explicar-ho.

El paper que han jugat els desfibril·ladors han provocat que aquests aparells es tornin un objecte incondicional en qualsevol espai esportiu.

Gràcies a un d'ells, el cor del jugador albaceteny Miguel García va poder tornar a bategar. Va ser la temporada passada, durant una trobada entre la UD Salamanca, equip on militava el migcampista, i el Betis.

El futbolista es va esvair en el camp de manera sobtada i els metges de tots dos equips van haver d'actuar d'urgència i emprar un desfibril·lador. Després de “25 segons mort”, tal com va afirmar posteriorment el metge del Salamanca, José Ignacio Garrido, el jugador va abandonar el terreny de joc conscient.

Aquell dia es va acabar el futbol per a Miguel, però tal com li van fer veure els metges, després del que es va viure en l'estadi Helmántico, "que no pogués tornar a jugar era el menys dolent".

Un petit desfibril·lador va ser també el salvavides d'un jove jugador de la lliga belga. Anthony, que ja havia tingut problemes cardíacs, portava un incorporat i la descàrrega li va reanimar.

Jarque i Porta, en el record

Antonio Porta i Dani Jarque i van ser dues grans estels que no van poder guanyar-li la batalla al seu cor.

El jugador del Sevilla va caure desplomat quan s'estava disputant un partit de Lliga enfront del Getafe en el Sánchez Pizjuan.

Encara que immediatament el lateral va ser reanimat amb un desfibril·lador i traslladat a l'hospital, l'internacional va sofrir fins a cinc parades cardiorrespiratòries camí de la clínica on dies més tard va morir.

Dos anys després de la mort de “l'esquerrana de diamant”, tal com ho va definir el president del Sevilla, José María Del Nido, era Dani Jarque el que ens deia adéu.

Va ser durant la pretemporada, a Itàlia, quan el cor del recentment assignat capità de l'Espanyol es va parar.

Jarque, que es trobava parlant amb la seva núvia des de l'hotel, va deixar de parlar i immediatament la noia es va posar en contacte amb el seu company d'habitació, Corominas. El jugador va avisar a Moisés Hurtado, qui va pujar a l'habitació i ho va trobar sense coneixement. Encara que el doctor Cervera li va practicar el massatge de cor va usar el desfibril·lador, Jarque no va poder ser reanimat.

Sabonis, l'últim esglai

El ex-jugador de bàsquet, Arvydas Sabonis, ha estat l'últim a portar-se un gran esglai. El lituà, de 46 anys, va haver de ser ingressat en un centre hospitalari de Kaunas després de sentir-se indisposat mentre jugava al bàsquet.

Una vegada a l'hospital, els metges van comprovar que havia patit un infart de miocardi del que es recupera favorablement.

Font:

www.rtve.es