Els esportistes federats hauran de superar un control cardíac

Font: El Periódico

Data: 25/04/2012 

Cada marató multitudinària que se celebra a Barcelona deixa un balanç sanitari poc difós, sobre el qual els cardiòlegs s`han proposat incidir i actuar. La mort, ocorreguda el diumenge passat a Londres, d`una corredora de marató de 30 anys que va caure fulminada per una aturada cardíaca després de recórrer els 42 quilòmetres de la prova, ha retornat actualitat al tema. «En totes les maratons de Barcelona hi ha desmais, crisis d`arítmia i, amb freqüència, morts», assegura el cardiòleg Josep Brugada, de l`Hospital Clínic, un dels impulsors del document de consens que fa una setmana va assumir la Secretària General de l Esport, pel qual s`exigirà que els qui practiquen esport a Catalunya i pertanyen a algun club federat hagin de superar un exámen cardiológico bianual.

L`objectiu és que aquest document s`incorpori a la llei catalana de l`esport, i després també a la llei espanyola corresponent.

A Catalunya practiquen algun esport en un club federat unes 600.000 persones, de les quals un 90% són joves de 12 a 25 anys. Un altre milió i mitjà d`afeccionats, de tota les edats, juguen sense estar federats a futbol, neden, fan fúting, practiquen ciclisme o s`entrenen pel seu compte i porten al límit la seva resistència física, per participar en maratons o proves de triatló.

NO HI HA CULTURA / Cap d`aquests dos grups socials, assegura Brugada, ha incorporat la idea que abans de sotmetre`s a un esforç intens i periòdic haurien d`estar segurs que el seu cor podrà suportar-ho.

«Qui s`entrena per fer una marató o un triatló, o qualsevol persona que faci més de dues hores d`exercici físic intens tres dies a la setmana, hauria de passar un examen bàsic cardiologic -assegura Brugada-. Aquesta revisió no els costarà més de 50 euros, menys del que valen les sabatilles i el xandall, però tal vegada els salvi la vida». «El problema és que a Espanya no existeix cultura preventiva entre els esportistes aficionats -afegeix-. I les administracions tampoc s`ocupen del tema».

Els organitzadors d`una marató no tenen autoritat per exigir un certificat mèdic a els qui s`inscriuen en la prova, consideren els cardiòlegs. «Tal vegada, la qual cosa sí podrien fer és incloure en la publicitat prèvia de la prova el consell que els participants passin abans per un centre de medicina de l`esport -diu Brugada-. Això sí es podria fer, i no es fa».

L`examen bàsic *cardiológico al que al·ludeix Brugada consisteix en una entrevista entre metge i pacient on es repassen els antecedents familiars, una revisió de la pressió arterial i un electrocardiograma. «Aquestes tres proves permeten descartar el 95% de les lesions cardíaques greus que evolucionen sense símptomes», assegura l`especialista.

Qui fa esport setmanal sense estár adscrit a cap club hauria d`igualment passar per un control, aconsellen. «És una barbaritat que hi hagi persones que han corregut 15 maratons sense haver anat mai al cardiòleg», lamenta Brugada.